LLUÍS LLORT, Diari AVUI, 19/ 09/ 2002

La poesia, qualsevol mena de poesia, té un ritme i una melodia internes més o menys identificables. Que d'un poema se'n faci una cançó, no és cap sorpresa. Els especialistes en conrear aquest gènere, el de musicar poemes aliens, tradicionalment han estat els cantautors, com ara Joan Manuel Serrat. Però tampoc és estrany que un músic escrigui poemes i que en molts casos els musiqui: Lou Reed, Luis Eduardo Aute, Bob Dylan, Joaquín Sabina...
Esteve Plantada (www.esteveplantada.com), poeta, músic (o músic, poeta), granollerí del 79, enamoradís, activista cultural i miop militant (tot i que en versió discreta) ha estat seduït, de moment de manera amateur, però esperem que d'aquí a no gaire amb intencions plenament professionals, per aquesta simbiosi entre música i poesia.

Com a poeta es va estrenar amb molt bona nota, guanyant el prestigiós premi Amadeu Oller del 1997 amb A l'ombra dels violins (La Magrana), títol que ja transpira aquesta unió de fet. El 2000 va publicar el llibre-catàleg Kosovo, 25 poemes, 25 imatges (Aire-F), un projecte molt interessant en què també hi ha una simbiosi, tot i que menys recurrent: la de la poesia i la fotografia. Imatges de Kosovo, que mostren el drama humà dels que han patit una guerra i intenten recuperar una normalitat aparent, captades pel periodista Francesc Cano i acompanyades per poemes de Plantada. Finalment, el 2001 Emboscall Editorial va editar Oblidar, la crònica d'un amor perdut en què el poeta es pregunta per què costa tant oblidar. Cada projecció que fem d'una acció ja passada, és també una realitat?

Però la poesia, que per Plantada és la manera d'explicar-se, de vomitar-se, tot i que buscant l'encant del xiuxiueig, encara podia complementar-se amb música... Plantada, que als 6 anys ja va començar a estudiar solfeig i piano al conservatori del Liceu i que també toca la guitarra i canta, fa pocs mesos s'ha autoeditat la maqueta El difícil encaix del vidre de les ulleres, amb vuit temes d'estils diversos, units per l'elegància, en què la poesia hi és i es nota en el paladar, però en què la partida la guanya la música i l'acurada producció, tot i els mitjans limitats amb què han comptat ell i els músics que hi han col·laborat. Celebro el naixement d'aquest nou poetant, fill del present i de la simbiosi entre la poesia i la música, entre ser poeta i ser cantant.