"NOUS AIRES PER A LA LÍRICA"

"Els ulls de l'actualitat", per Joan Francesc Requena

<<El Globus bar, ja des de la porta d'entrada, amb aquelles lletres de neó de color rosa, deixa intuir que es tracta d'un lloc especial, amb un passat on el fum va tenir un paper protagonista; un cop a dins, esdevé un marc incomparable per a realitzar tot tipus d'activitats, gràcies a un escenari no gaire gran, però ample, i a l'ambient que desprenen les quatre parets. Dimecres passat vam tenir l'oportunitat de veure en acció a un dels joves talents de l'escena musical catalana; i dic només talent, i no pas promesa, perquè en aquest país sembla que de vegades estigui prohibit tenir idees pròpies: tot el que es surti una mica dels patrons establerts està condemnat a restar en l'oblit d'aquelles persones que són les que deicideixen què cal protegir, mimar com a poropi. I Plantada se surt d'aquestes coordenades; les seves actuacions són descarades, intel·ligents, plenes de passió, reinventades, no deixant espai per a l'avorriment. Amb lletres que destil·len ironia, sentiments difícils d'expressar però que ell fa fàcils, i amb l'únic acompanyament d'ara una guitarra acústica, ara el piano elèctric (per cert, quan deu pesar un "trasto" d'aquests?), el noi de Granollers va desgranant a poc a poc part del seu repertori, subtilment, però també amb descar, sense pressa, però amb petites pauses que serveixen per canviar d'instrument o per dirigir-se al públic amb comentaris que, si bé al principi poden semblar forçats, a mesura que el concert va guanyant en cos es converteixen en autèntics desafiaments als espectadors, una espècie de distància totalment salvable entre públic i artista, amb l'avantatge per aquest últim de disposar de micròfon i de tot el protagonisme. Van sonar antigues cançons del seu grup anterior, Malpàs, i versions com el ja clàssic de Sisa, "Visca la llibertat", demostrant que se sent més còmode en el petit format, podent prendre les decisions que cregui convenients. És una experiència que, per sort o per desgràcia, no es dóna més sovint, precisament per això que dèiem abans, per bé que l'aparició imminent de la seva maqueta (per aquí un parell de mesos) li hauria de facilitar molt les coses. I he dit per sort, en part perquè en l'exclusivitat està la gràcia. Però, amb la seva capacitat per transformar el repertori, no hi ha lloc per al dubte que, cada concert pot ser, d'entrada, igual d'interessant que l'anterior. És un noi que gaudeix tocant, això es nota; l'única cosa que se li pot retreure són els nervis amb què incia els concerts, que fan que cometi petits errors, que a partir de la tercera cançó queden subsanats (clar que demanar-li que no es posi nerviós és molt fàcil quan ho veus des de la barrera). Com a nota final, cal dir que aquest ha estat el fins ara darrer concert del seu personal "Neverendoing Tour" que l'ha portat a diferents parts de la geografia catalana, com ara Granollers, la seva ciutat natal, on ha actuat tres vegades, Lliuçà de Munt i Manresa. On serà la propera cita?>>