“Esteve Plantada s’estrenava a l’escenari, en un recital en què el poeta ja conegut donava pas al nou cantautor –potser el chansonnier, si hem de fer cas a les seves confessades influències franceses. Els que van assistir al recital endevinaven les figures poètiques de Plantada, en unes cançons que, sense voler, tenen la nit com a referent. Títols com “Dunes de sucre”, amb referències al Magrib, “Contant mussols”, “El vol del gat” o “L’home cisterna” mostraven un món ben especial, a vegades amb tocs surrealistes, sempre suggerent, que feia venir ganes d’escoltar. Esteve Plantada s’acompanya ell mateix amb la guitarra i amb el piano i, tal com es va poder veure a Ponent, enceta un camí prometedor, que caldrà seguir de prop.”

per Jaume Maspons, “El 9 nou”, 4 de juny de 2001

“Esteve Plantada va demostrar la qualitat de les seves lletres i la seva intensitat comunicadora i la seva capacitat creadora conjugant música i paraula. Palesava uns desigs immensos d’agradar, circumstància que en alguns moments el traïa, però que no podia amagar les possibilitats de fer-se un nom a l’elit del món de la cançó d’autor. Dialogant amb la guitarra, però més creatiu amb el piano, teixia i desteixia el tapís del seu art fins arribar a la creació volguda”

per Joan Sala, "Revista del Vallès", 8 de juny de 2001